Tu: Et demane disculpes per haber-te fet tan desgraciat...
Jo: T'ho he dit moltes vegades, no cal que et disculpes continuament per a estar en pau amb tu mateixa. Pero ficats a disculpar-se, podries disculpar-te per haber- me fet tan feliç i fer que m'ho creguera. No sóc el millor del món, ni tu tampoc la millor del món (encara que jo asseguraria que si), fins i tot sabent això, t'estime com tu m'has estimat i com t'he estimat quan érem amants i després nuvis i després gairebé parella...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada