Hui m'ha donat un colp el cor.
No hi ha ningú a casa, no espere ningú (o si), sona el timbre, vaig a obrir (qui pot ser?), obric la porta de baix de l'escala i m'asome al replà per veure qui és, i... el seu abric! els seus cabells! la seva bufanda! el seu pujar l'escala! Deu!!!! Em muic!! Però, què voldrà? No ho puc assimilar!
Em tremola tot el cos, i crec que em vaig a caure, les cames no saben sostindre el meu cos... S'apropa... Estic a punt de dir alguna cosa... no....
No hi ha una altra que duga eixe abric com ella, els seus cabells... i la bufanda ningú la du igual. No. No és el seu caminar decidit... Si. Era una xicota, s'habia enganyat de timbre... No em pregunteu si era guapa, ni com era... jo sols vaig veure a Ella. Després de tantes expectatives, la decepció era majúscula...
...les ganes...
Sonant: Horchata de Vampire Weekend
http://sorryimaman.blogspot.com/
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada