Tenia una por (sempre la por que tu diries) terrible a mostrar-me tal i com em sentia, com estava; he hagut de fer un gran i desagradable esforç en mostrar-me alegre, tranquil i "dicharachero", com si estigués de lo més bé.
Quant se n'ha anat, he hagut de retirar-me a plorar un poquet. Llàgrimes amargues doloroses...
...I mentrestant, ón és la meva "amapola"??!!!
.
.
Què fas? Què és de la teva vida?
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada