Sopar

No recorde un Nadal més trist que este. No, no és alzheimer, senzillament és que no l'ha hagut. He passat moments regulars, mals, fatals... però com este, cap.

És estar a un lloc i no estar, i al mateix temps estar fent molta força perqué no es note. És estar a un lloc però estar a un altre, lluny d'ací, però prop de qui vols estar i de qui estimes...
És sentir-se com el lleig igordo de la "pandilla" que es contentava en ficar discos... (al menys era capaç de fer feliç algú, encara que ni la música era d'ell, era d'algún grup o cantant de moda...).
És veure continuament un escenari que no és en el que estàs, és veure una gent que no és en la que estàs; és la gent i l'escenari on estaves l'any passat, i que ara no existeix, ha desaparegut...

Ara podríem estar jugant a qualsevol joc de cartes... Ja hauria passat el temps dels regals i jo, com sempre, no tindria res que regalar... Dormir al seu costat, encara que fos en llits separats...

Quan tot està perdut, m'ho jugue tot a una carta... ja no puc perdre més.

http://sorryimaman.blogspot.com/


...Dime que tienes toda la vida, y yo voy pidiendo presupuestos. Dime que intentaremos toda una vida e iré enconfrando mis nunca más...