Tempus fugit *

Jo, l’ordinador, l’e-mail, el telèfon, el mòbil… y tu.

Sols falta la música. Sols? No.   

T’he nombrat allà dalt, però no hi ets.
Hui que em sent més delicat que mai,
més emprenedor que mai,
més sensual que mai,
més, més, més.
Mes. Ja fa un mes que no estem junts,
i els dies es fan llargs,
però el temps em/ens passa rapidíssim.
Amb tant fet, amb tant per fer,
ja no sé que més fer,
seulement j’attends,
no hi ha res etern,
aquest moment tampoc ho pot ser,
afanyat, no siga que no aplegues/m a temps,
tot i que tot el meu temps, és teu.

Afanyem-nos, tot es derreteix i el temps no para...

T'assegure que no perdré el temps, no se'n penedirem...

 (*) Tempus fugit

Riu Amunt. Miquel Martí i Pol