Sense ninguna estridència,
He canviat els desitjos per records
i una tasseta de te.
Hoje estou velha como quero ficar,
Sem nenhuma estridência,
Dei os desejos todos por memória
e ras xicara de chá.
Adélia Prado
ENSENYAMENT
la cosa més fina del món.
No no és.
La cosa més fina del món és el sentiment.
Aquell dia, a la nit,
mentres mon pare feia hores extres,
em va dir:
"Pobre, treballant dur a estes hores".
Va preparar pà i cafè, va possar un cassó al foc amb aigua calenta.
No em va parlar d'amor.
Eixa paraula de luxe.
ENSINAMENTO
Minha mäe achava estudoa coisa mais fina do mundo.
Näo é.
A coisa mais fina do mundo é o sentimento.
Aquele dia de noite, o pai fazendo seräo,
ela falou comigo:
"Coitado, até essa hora no serviço pesado".
Arrumou päo e café, deixou tacho no fogo com água quente.
Näo me falou em amor.
Essa palavra de luxo.
Adélia Prado
-&-
2 comentaris:
ES una poeta Galega no?
És brasileira. Va néixer a Divinòpolis (quin nom més bonic, no?) el 13 de desembre de 1935.
Publica un comentari a l'entrada