No puc amb el que tinc, no em fa cas, no hi ha manera! De vegades, el posse davant l'ordinador, davant un llibre i aconsegueixc tindre'l calmat, entretingut, però la resta del dia s'escapa i va a la seva "bola", "s'encabrita" i no hi ha forma possible de tenir-lo quiet.
Tampoc sé si el mètode que utilitze per calmar-lo (l'ordinador, els llibres, la música...), és bo o serà addictiu o contraproduent .
Algú sap d'un metge o d'un domador?
Per favor, passeu-me una adressa. Molt agraït de vestreta.
"...pot ser sí, escric i pense coses impròpies de la meva edat."
(vullguera enviar-li carícies d'eixes que no es veuen...)
Aunque no es primaveraaún se pueden ver
amantes que se besan
en el atardecer
conté unos mil
y los puse en hilera
de aquí hasta el sol
y eso me hizo soñar.
Tal vez escribo cosas
impropias de mi edad
que paso los 40
y debiera estar de vuelta
Pero el viento trae caricias
de las que no se ven
quimeras que envenenan
mi loco corazón
No me preguntes nada
hace ya tantos años
que no recuerdo cómo
era eso del amor
Si hay alguien que lo sepa
y lo quiera intentar
que se ponga en contacto
no se arrepentirá
Un tema senzill, una lletra clara, una interpretació sincera: Julio Bustamante, Caricias que No Se Ven,
(Un desig: sana i estàlvia desprès de l'exàmen)
-&-
Entrades
3 comentaris:
Normalment s'encarreguen els psicolegs i psiquiatres!!De veritat ho dic per experencia aixop si ho intentent amb pastilles i a traves de la ment.
Costa moltíssssim! O sigui que d'entrada no et desanimis...una abraçada forta.
El meu plora.I quan ha acabat es distreu amb amics o tonterietes que fan que l'hi passi el dia un xic més ràpid.
I després...va seguint el seu curs fins a l'oblit parcial.una abraçada molt forta.
Gràcies per estar ahí Striper, maria. En estos moments em feu molta companyia. És comfortant també passetjar pels vostres blogs.
Publica un comentari a l'entrada