Vaig cap a l'exàmen un poc neguitós pel desacord que em acabat de tindre, a més a més, no he preparat bé el temari. Estic a l'aula i el ambient em sembla un poc espés i desagradable. Tot canvia quan reparteixen els exàmens, llegeixc i un gran somriure omple el meu interior: ens demanen a l'exàmen algo que domine bé, molt bé, aprobaria fins i tot sense haber estudiat.
Em dispose a escriure i deixar ben plé el full, i ben contestades totes les qüestions. Aixeque una estoneta el cap del full i... et veig sentada dues cadires a la dreta de la meva! La veritat, no em sorprén molt veure't, em sorprén la teva falta de vergonya i pudor "examenil" en la manera que em demanes que et passe les respotes. Evidentment te les passe, no sense una tremolor que se m'apodera de mi.
Òsties! L'he cagat! En el moment que el profesor mirava cap a nosaltres, m'han caigut els fulls al terra. Ve cap a mi, em mira, no diu res, no m'agrada la seva mirada, agafa el bolígraf i em fa una creu a l'exàmen.
Amb el cor a cent per hora me n'adone que s'acabat. Malgrat tot estic content, tu has aprobat amb el que t'he passat i jo podré presentar-me una altra vegada.
Ara sí, em desperte de veritat, i em dirigeixc cap a la tauleta de nit, on tinc el llàpis "atrapasomnis", (maria, es diu fäng träume?), rescate el somni i em torne a dormir. Més tard torne a despertar-me, mire el rellotge... torne a fer tard a la feina!
La resta del dia he tingut esta cançó a l'mp3 del meu cervell. Té la seva gràcia:
Per si de cas es passa per ací: Un regal per a Ella
(Poema visual de Antero de Alda)
-&-
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada