Tot el dia em persegueix esta melodia que coneixia de la meva infància, m'ha costat trobar-la, no en sabia el títol i tampoc era esta versió la que coneixia, però ací està, agafant-la un poc de güasa té la seva gràcia, encara que a mi , hui, ara no m'ha fet cap gràcia que em persegueixca "ahora te puedes marchar", "más no te diste cuenta de que no se puede así jugar", "comprende que es tarde ya"... :
3 comentaris:
Les cançons de la infancia sempre son de bon recordar.
No pateixis...els follets també se'n van i no tornen^-^.Resignació...ja veuràs com tornaran a venir.
M'agrada molt la vinyeta.
Estupenda viñeta.
Te visito por primera vez y me gusta lo que veo, me quedare un rato más.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada