La solitud només

Jo porto dintre meu 
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

(Epigrames i cançons. Barcelona, 1938) 

Enguany farà cent anys del naixement de Rosa Leveroni, poeta i escritora desconeguda per mi fins a dia de hui. A la primera lectura ja trobes alguna cosa que et sedueix i t'atrapa. Mirant les seves fotos també t'invita a somiar al veure la imatge d'una persona tan "normal".
No us pergueu les "Confesions íntimes"

http://sorryimaman.blogspot.com/

-&-