Ara que és tard, sempre és tard per a tots, per als mediocres.
Per als enamorats, sempre hi ha temps, mai és tard.Volguera dir-li tot el que sent però tard, tard, tard, tard, tardtamudetje.
Què m'ha fet a la llengua, que no sap on anar si no està a prop meu?Un somriure:
He escoltat esta història a la ràdio, o potser és d'alguna vinyeta d'algún diari:
Una persona tenia un problema de incontinència intestinal.
Diguem-ho clar: es cagava al damunt.
Li ho conta a un amic i este li diu:"Necessites que et visite un proctòleg".
El nostre protagonista, busca al Google i confón la paraula proctòleg amb psicòleg. Decideix possar-se en tractament.
Al cap del temps es troba amb l'amic que el va aconsellar, i este li pregunta què tal li anava el problema.
El nostre protagonista, content i decidit li contesta: "Ho he solucionat en part"
"Què vols dir?" li pregunta l'amic.
"Doncs que, a temps d'ara, continúe cagant-me, però ara ja no m'importa!"
http://www.goear.com/listen/7167926/Que-Yo-Meo-en-el-Lavabo?-pau-riba
http://sorryimaman.blogspot.com/
-&-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada