Cent dues

Sol.
Somie amb tu
i no vullc anar
a dormir, no.
Poquet a poquet
m'enfonse en el coixí,
res em fa companyia,
al meu davant
cent dues tecles,

mai les havia comptat,
al fons una tele
que de tant en tant
solta la "cortineta"
que em va alegrar
dies enrere,
torne a escoltar-la
per no ser devorat
per les plomes,
perdut ja l'instint
de supervivència,
em dispose a
sentir-la de nou,
he fugit de les dents
del coixí,
però encara no
estic fora de perill,
la teva absència
i la meva imprudència
em van consumint
de dins a fora,
"a ma casa ha vingut
un unicorni..."
...i ara s'ha llevat
la disfresa,
ja no és res,
sols un record,
una "bona persona".

Ací la cançò-felicitació que em salva i m'enfonsa:

BON NADAL!!!