i no que mori el desig"
Marià Villangómez i Llobet. Eivissa (1913-2002)
Vull pensar sempre en tu. Plorar per tu.
Per tu, morir. Per tu, renéixer, viure.
Fugiré. Et miraré. Tornaré a escriure
versos d'amor. D'amor sóc trist i bru.
III
No diré cap mot dels més grans.
No diré amor, angúnia, vida.
Ni per rimar diré ferida,
mostrant-la oberta entre les mans.
Ni tampoc diré primavera,
o, ara que comença, tardor.
Oh, posar als mots cap passió!
Tot just una tristor lleugera.
Escriuré només: ha plogut,
com si parlés a una visita.
I afegiré: l'octubre imita
la nova pena que he tingut.L'octubre posa una llum vaga
pel cel del pit i al pit del nord.
No diré hivern per dir-vos mort,
ni fred per dir el que ja s'apaga.
I mai no sabrem què escollir,
si haver gaudit el lot un dia,fa temps, o si millor seria
haver-lo encara de fruir....
...
ENYORAR (ant. escrit també anyorar). v. tr.
|| 1. Desitjar la presència o possessió d'una cosa, amb tristor per la seva absència o falta
|| 2. refl. Estar trist per l'absència de persones o coses estimades
Etim.: probablement del llatí ignorare, ‘no saber’. Les altres etimologies que han estat proposades (llatí angor, ‘tristor’, ideat per Tomàs Forteza i admès per Mn. Alcover; llatí interanĕa, ‘entranyes’, segons opinió de Spitzer) ofereixen menys probabilitats que ignorare, per raons fonètiques o semàntiques.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada