Ja no dorc sòl (continuació)

Si. hui no he dormit sòl.
Ja conte. S'ha presentat allí sense avisar, l'he reconegut de seguida malgrat la foscor...


Contava abans que no he dormit sòl.

Em trovava en eixe estat en que estàs dormint però t'enteres de tot el que passa al teu voltant. He sentit un còs al meu costat, he començat a acariciar-la i sí, sense dubte era Ella. No sé si em tornava les carícies, estava molt ocupat en fer-ho jo i en abraçar-la, en donar-li escalfor, en tenia tantes ganes...

Me n'he adonat de seguida que li mancava carinyo, que tenia ganes de sentir-se abraçada i protegida, pot ser jo tenia més mancança encara, però en eixos moments per a mi, el més important era donar-li el que, sense dir res, em demanava i jo estava dispossat i tenia ganes de donar-li.

No hem fet l'amor, o millor sí. Hem fet l'amor més que mai però no hem follat. En teníem ganes després de tant de temps, però més ganes teníem de donar-nos-ho tot, d'entregar-nos, de gaudir eixe moment, d'eternitzar-lo. Ja tindríem temps més endavant, lluny de les preses i les ganes amuntegades. (Sí, també és bonic un polvo així, però ara no era el moment, hi teníem coses més importants a fer...)

Així hem estat tota la nit, sé que t'has adormit als meus braços, jo he continuat amb el meu dormir de vigília fins que un bes teu m'ha despertat, amb un somriure en la boca m'he dispossat a escriure amb el meu llàpis "atrapasomnis" tot el que ens ha passat, no fós cas que en despertar, tot el que em vixcut esta nit quedara desaparegut i oblidat a l'andana del meu cerbell.

http://sorryimaman.blogspot.com/

-&-