...de quines facetes, Anònim?
Donar amor amb la panxa plena, és fàcil. Sembla més complicat donar-ne quan la panxa no deixa treballar al cor i al cerbell, no creus?
Societats, agrupacions, treballs... on l'interés i el nexe d'unió és el "pà", hi han moltes. De les que l'interés és l'amor, (sí, amb minúscules i amb lletra xicoteta, amor com a compromís i entrega, no sols com a plaer i disfrute -que també-), d'estes hi han menys.
-&-
Entrades
7 comentaris:
Quant de pa en aquesta vinyeta!
No t'entenc massa...
Afortunadament no podem queixar-se de no tindre les panxes plenes i moltes estàn molt i ben plenes!!! No obstant, crec que donar "soles" amor quan se té la panxa plena, queda molt bohemio i altruista, però continue pensant que: "obras son amores y no buenas razones" doncs quan vols algo de veritat, quan vols ficar el teu gra o granet d'arena estas motivat a actuar i prens l'iniciativa i si no que li ho pregunten a Haiti.
Perdona, ja saps que soc d'acció, de fer, de resoldre, de participar, de opinar, de viure amb compromis i sense mitges tintes, de donar tot el que tinc en esta vida. No m'agrada regalar-li els oids a la gent, per aixó procure dir el que pense i fer el que dic. Si eixa xarxa es trenca no faig alarde d'una part intencionada -que pot ser molt estimulant- que amaga una segona que no arribat a produir-se.
maria: volia possar algo "més material" a l'amor, per a que no es quedara sols amb paraules, no he sabut fer-ho d'altra manera.
anònim: "touché", davant tanta eloqüència em quede sense paraules. Eixes que pareix ser sols són per a regalar l'oïda. Les paraules em derroten ("derroten" és una llicència)
No pretenc ser eloqüent, sols intente expressar-me.
Discrepe amb l'expressió "possar algo més material al amor". Pense que grans sentiments duen a grans accions o al revés si no hi ha una acció ¿pot ser no hi ha tan grans sentiments?
L'amor entre una parella s'alimenta de moltes coses, d'un conjunt de molts ingredients, d'una continuitat, d'una autenticitat, d'un compromis, d'una confiança, d'una carn i d'un asador (per a que no siga soles carn. Un gest, una paraula, una actitud, un consol, una comprensió, un alivio.....Quan ens trobem en eixes moments fem gran amor i quan no ens trobem és una oportunitat d'aprendre i de fer creixer una relació. Jo sé que quan no ens trobem no és per falta d'amor, per tant hi han moltes altres coses que condicionen una relació.
L'amor no ha naixcut per a carregar amb tot el pes d'una relació, aixó no és just. Ell fa el que pot, i ens dona molta força e il·lusió per a volar i somniar...pero a voltes no pot ni despegar. Es així quan el pes de sobrecàrrega és tan elevat que l'aplasta. Tots volem somniar i volar...tots. Pero també és molt gratificant que de vegada en quan algun somni es converteixca en realitat.
Correcció: quan parle de la carn i el asador volia dir: (per a que no siga soles pà!)
De nou "touché". Anónim 3, Marià 0. Jo també intente expresar-me, i dec ser menys convincent...
La meua intenció no és touchearte, ho sent! M'abstendre de fer més comentaris, encara que siguen gratis. No vull que et talles.
Per cert, la virtualitat te senta molt bé: sembles una altra persona, enhorabona, me n'alegre per tú! Ja has trobat com enfilar-te de nou i amb bona companyia. Te desitge que en la realitat siga igual de bonic! Encara que me faça mal, jo també he d'intentar alçar el vol com tú.
Publica un comentari a l'entrada