Preparant el sopar

Escolte (baixet, que a casa tinc algú dormint) :

Anit vaig anar a sopar a casa un familiar per a preparar el sopar de dijous 24. No volia anar, no en tinc ganes, i la veritat és que m'haguera pogut quedar a casa, no em va fer bé.
Vaig intentar amb totes les meves forces estar correcte, "estar" al menys, però de seguida que vaig entrar em va recibir el meu nebot de dos anys, una alegria! Els ulls i l'ànima se me n'anàven darrere d'ell! Esta alegria es veia sempre interrompuda per la seva presència, i així tota la nit.
Ella està en totes les meves parts del cos, en tot el que faig dia a dia, no exagere, en eixe nebot varem projestar les ilusions els dos, i ara, se n'ha anat en orris...

L'ambient a casa tampoc ajudava, els veia tan agust, a ella li agradava idealitzar la felicitat dels altres i no veia la que tenia al seu damunt, gaudia més de les ilusions dels altres que de les pròpies.

Arreglant el sopar, tornava a eixir ella, es comentava que jo no estava, i clar, l'any passat estava amb tu, lluny d'ací, on debia estar. Al sopar hi habia amanida amb bayes de goji, estàn de moda ara, i tornava a vindre'm ella (si és que se n'habia anat, que no), al cap.
Vaig donar una imatge lamentable i no m'agradà gens, però és que no em neix un altra, de vegades aconsegueixc donar una imatge externa més correcta, però aleshores és quan més mal em sent per dins, no m'ajuda.
No sé com podré aguantar el sopar de demà, de vegades em veig capaç d'abordar-lo, però les més, vull desaparéixer... (...y hago chas, y aparezco a tu lado...).
Crec que estic emmalaltint...

http://sorryimaman.blogspot.com/