Així i tot de vegades, entra un raig de llum entre alguna escletxa, i fa que el meu cos comence a funcionar.
Conscient de que sóc qui provoca estes escletxes, també et voldria a l'altra part d'estes empentant per fer entrar la llum, de ben segur que trobaries ajuda de seguida.
Tampoc oblide que és una escletxa, la que provoca el despreniment dels blocs de gel a l'Antàrtida...
Antarctica Starts Here. John Cale: (preciós tema)
-&-
Entrades
2 comentaris:
Efectivament, no hi ha pitjors - ni millors - escletxes que les que creem nosaltres mateixos. A mi sí que m'afecten els dies ennuvolats, però no em deprimeixen, sinó que em fan sentir bé. I els dies freds però assolellats, com avui, encara més. Salutacions lluminoses doncs!
El qe no cal es que ens fiquem el dit a l'escletxa i anem burjant.
Publica un comentari a l'entrada