"Aun siendo escéptico, mantengo siempre una actitud abierta a todas las posibilidades"
"El matrimonio siempre me había parecido algo que hace la gente 'normal'. Muchas veces había pensado que la gente lo hacía porque es lo que todo el mundo hace. Pero cuando conocí a una persona tan extraordinaria, tan absolutamente única, la idea empezo a resultar máas y más atractiva."
Hui em toca bolero:
...ya no sé con que inocente excusa
pasar por tu casa
ya me quedan tan pocos caminos...
...no quisiera yo morirme sin tener algo contigo.
Sé que em va agradar esta peli, però l'alemà s'està quedant amb la meva memòria (un xiste molt roïn).
˙oƃıʇuoɔ oƃןɐ ɹǝuǝʇ uıs ǝɯɹıɹoɯ oʎ ɐɹǝısınb ou 'ɐñıu 'ǝʇuǝɯɐuɹǝʇǝ
ɹǝs ɐíɹɐʇɹodɯı ǝɯ ou oʌɐןɔsǝ ǝʇuǝɯɐuɹǝʇǝ 'oʌɐןɔsǝ un oɯoɔ
ɹǝpɹǝd ǝnb ɐƃuǝʇ oʎ ǝnb ɐpɐu ʎɐɥ ou ɐʎ
sɐsnɔxǝ ʎɐɥ ou ɐʎ 'ɐñıu sɐsnɔxǝ ʎɐɥ ou ɐʎ
"Estoy pasando un bache... (més bé estic a un cràter)
...no me apetece nada más que estar adentro,
pero no de tu vientre, sino de tus sentimientos... (intente estar a dins, però la porta està tancada)
...sentirte toda mía sin lujurias ni misterios... (la lujúria amb tú és una virtut)
...sin vernos ni un instante más allá de los espejos...
...me bastan solamente dos o tres segundos de ternura." (encara que siga a períodes llargs...) Imán de mujer:
"Hoy tengo un día de esos en que mandería todo a hacer puñetas
incluso firmaría el acta de mi rendición... (ja està firmada fa temps)
...Sólo por ti sigo aquí...
...y hoy tengo un día de esos en que sufro toda esa poesía cruel... (eixa poesia que m'ha fet tant mal...)
...imán de mujer." (no ho dic jo sòl) Cambalache:
...i hui divendres! Els que pugau, a disfrutar el cap de setmana!
(No fa falta ninguna coartada..., no cal que en busqueu!)
Què es pot fer quan faça el que faça, sempre la cage?
(I no són lamentacions victimistes...)
He jugat arriesgant molt (el que ho ha perdut tot i no té res, és perillós), i he tornat a perdre...
Fuckin' Up (no és això el que diu més o menys a esta cançó?):
Què és la esperanza?
De vegades em sembla estar esperant lo imposible... Ja no sabré què és el que espere dins de poc temps...
Es pot tindre esperança amb un arbre, (per mal que estiga), que cuidant-lo arribe a donar-mos fruit.
Pero mo es pot tindre esperança en que un cirerer ens done pomes. Això no és esperança.
Sí. He aprés a esperar, sempre em toca eixe paper... però també puc tenir pressa... És clar, esperar és una actitud passiva, no? I somniar, també?
Sí. He aprendido a esperar, siempre me toca ese papel... pero también puedo tener prisa...
Está claro, esperar es una actitud pasiva ¿no? Y soñar ¿también?
SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment. ESPEREU MASSA. És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot. VOLEU MASSA. És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament. TENIU MASSA PRESSA. Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
SOMNIEU. Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà. ESPEREU MASSA. És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança. VOLEU MASSA. És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. EXIGIU.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
SOÑÁIS.
Pues sí, claro, soñamos constantemente. ESPERÁIS DEMASIADO. Pues sí, claro, hemos aprendido a esperar y lo esperamos todo. QUERÉIS DEMASIADO. Pues sí, claro, queremos demasiado, más, todo, ávidamente. TENÉIS DEMASIADA PRISA. Pues sí, claro, caminar, llegar, recomenzar, tenemos prisa, mucha prisa.
SOÑÁIS. Sí, inevitablemente. El sueño de hoy como posibilidad del mañana. ESPERÁIS DEMASIADO. Pues sí, claro, y no nos avergüenza ser esclavos de la esperanza. QUERÉIS DEMASIADO. Pues sí, claro, es nuestro rabioso derecho, y más aun nuestro deber. EXIGÍS.
(sé que alguns teniu algún prejudici amb aquest grup)
(sé que algunos tenéis algún prejuicio con este grupo)
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d’un fanal,
tu i jo volavem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar.
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se’t veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
Es abusiva tanta calor.
T’incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l’aigua
i tot esta llest per tal que entrem al mar.
Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar.
Tu y yo hemos cenado en buenos restaurantes, tu y yo hemos bailado a la luz de un farol, tu y yo volábamos en un Ford Fiesta amarillo, tu y yo hemos cantado junto al fuego, tu y yo hemos buscado cosas similares, tu y yo hemos tenido la cabeza llena de pàjaros, tu y yo arriba en la noria, tu y yo y nuestra historia, pero tu y yo no nos hemos bañado nunca en el mar.
Pongamos las toallas, invito a un helado, jugamos con alegría, sorteamos paseantes. En el horizonte se divisan las velas de unos niños que hacen 'optimist' en la cala de al lado. Duermo un rato, cuando sopla el mar, así estirada se te ve espectacular larga i blanca leyendo en la arena intrigas de final inesperado. Tanto calor es abusivo. Te incorporas y te pones bien el bañador, con el pie calculas cómo estará el agua y ya està todo listo para entrar en el mar.
Así pues, si un día vienes y pasas por aquí, y si a pesar del trabajo encontrmos una mañana, no me lo perdonaría nunca, no lo asumiría, el no cogerte con la moto i no hacer camino, muy lejos de aquí a la otra parte del mundo, hay un chiringuito con 4 pinos al fondo, tu y yo sentados en la barra de un bar, suena buena música y estamos ante el mar.
...què pots entregar quan res del dus té ningún valor?...
...¿qué puedes entregar, cuando nada de lo que llevas tiene ningún valor?...
Abrázame,
son tan dulces tus besos,
abrázame,
no tengo nada más tierno que tus besos,
te veo un instante
y llenas de fiesta todos mis recuerdos,
tu manera de ser, extraña,
me turba y me roba el corazón.
Me gusta todo lo que me haces,
lo que me dices,
pero todavía me gusta más
si sonríes...
No dejes nunca
de decirme que quieres estar conmigo,
tu, mi querido mi tierno amigo.
(Jubilarme, de júbilo)
Que la izquierda (la que gobierna) de este pais es bastante inoperante (por no decir inútil), acomodada i torpe, creo que ya lo sabe hasta sus militantes.
Vergara_Público
Ahora van y vuelven a hacerle el juego a la derecha, jubilación a los 67! Olé mis niños!
Van a alisar el camino a la derecha para cuando gobierne (porque estos no repiten ni hartos de vino!) en la próxima legislatura y así no tendrán que tomar esta medida tan impopular. Vuelven a hacerle el juego a la derecha, como cuando a la segunda etapa de Felipe G. que se decía (y era cierto) que no había oposición (cómo tenía que haberla, si estaban haciendo lo que la derecha haría).
El Roto_El Pais
Puestos a tomar medidas impopulares, podrían "mojar-se" un poquito y tomar medidas impopulares pero que fueran en baneficio de los trabajadores (esos que cuando ellos los nombran se les llena tanto la boca-yo no sé de qué-). Ahora ante el miedo de quedarse sin pensión,¡ todos a contratar planes de pensiones! Qué contenta se va a poner la banca...
JAP_El Punt
Anda mira, que he abierto la nevera y no hay nà pa cenar y me he puesto filosófico. Joder, pa una vez que dejo de ser romàntico, voy y la cago! Mecagüen la puta crisis y los que la gobiernan !(y ahora no me refería sólo al gobierno).
Tasio _Gara
Qué tal si nacionalizamos la banca y dejan ya de ponerse tan chulos?
...de quines facetes, Anònim?
Donar amor amb la panxa plena, és fàcil. Sembla més complicat donar-ne quan la panxa no deixa treballar al cor i al cerbell, no creus?
Societats, agrupacions, treballs... on l'interés i el nexe d'unió és el "pà", hi han moltes. De les que l'interés és l'amor, (sí, amb minúscules i amb lletra xicoteta, amor com a compromís i entrega, no sols com a plaer i disfrute -que també-), d'estes hi han menys.
Quin sentiment vos produeix esta vinyeta?
¿Qué sentimiento os produce esta viñeta?
What causes this vignette you feeling?
Was sind die Ursachen dieser Vignette Sie sich?
Quelle sont les causes de cette bande desinée vous sentez-vous?
Si. hui no he dormit sòl.
Ja conte. S'ha presentat allí sense avisar, l'he reconegut de seguida malgrat la foscor...
Contava abans que no he dormit sòl.
Em trovava en eixe estat en que estàs dormint però t'enteres de tot el que passa al teu voltant. He sentit un còs al meu costat, he començat a acariciar-la i sí, sense dubte era Ella. No sé si em tornava les carícies, estava molt ocupat en fer-ho jo i en abraçar-la, en donar-li escalfor, en tenia tantes ganes...
Me n'he adonat de seguida que li mancava carinyo, que tenia ganes de sentir-se abraçada i protegida, pot ser jo tenia més mancança encara, però en eixos moments per a mi, el més important era donar-li el que, sense dir res, em demanava i jo estava dispossat i tenia ganes de donar-li.
No hem fet l'amor, o millor sí. Hem fet l'amor més que mai però no hem follat. En teníem ganes després de tant de temps, però més ganes teníem de donar-nos-ho tot, d'entregar-nos, de gaudir eixe moment, d'eternitzar-lo. Ja tindríem temps més endavant, lluny de les preses i les ganes amuntegades. (Sí, també és bonic un polvo així, però ara no era el moment, hi teníem coses més importants a fer...)
Així hem estat tota la nit, sé que t'has adormit als meus braços, jo he continuat amb el meu dormir de vigília fins que un bes teu m'ha despertat, amb un somriure en la boca m'he dispossat a escriure amb el meu llàpis "atrapasomnis" tot el que ens ha passat, no fós cas que en despertar, tot el que em vixcut esta nit quedara desaparegut i oblidat a l'andana del meu cerbell.
Una cançó que desprén optimisme amb la seva música i el seu sentit de l'humor. Em sent un poc així com el protagonista del video: Clica a l'enllaç si no es veu el video, paga la pena. http://www.youtube.com/watch?v=r-1O0pAw5A8
És un dilluns al de matí, el nostre protagonista es desperta i se n'adona que està mort: -"Collons! Comencem bé la setmaneta!"
Això m'ha passat a mi hui, començament de setmana i de mes.
M'he tornat a dormir! He aplegat mitja hora tard a la feina... "Down by the river I shot my babe...":